FUNDACIÓ PRIVADA DIVINA PROVIDÈNCIA

Col•legi Privat Concertat

CIBERBULLYING

QUÈ ÉS EL CIBERBULLYING?

El maltracte entre iguals a l’àmbit escolar (bullying) és un tema ja conegut i estudiat. Però la ràpida evolució de les tecnologies i el fàcil accés dels menors a elles han propiciat un canvi a les tècniques d’assetjament, donant lloc a lo que avui es coneix amb el nom de ciberbullying o assetjament digital.

El ciberbullying comparteix amb el bullying els seus objetius, que són agredir, intimidar y so­tmetre al assetjat, però d’una forma molt més ràpida, ja que les TIC faciliten aquesta modalitat d’assetjament.

Aquest nou tipus d’assetjament escolar tecnològic fa ús de medis com son el correu electrònic, telèfon mòbil, missatgería instantània o xarxes socials per a vexar de forma hostil y continuada als companys y companyes.

A més d’aquestes característiques propies de la violència escolar, el ciberbullying té altres específiques derivades de l’ús pròpiament de les TIC. En concret el ciberbullying:

• Requereix un coneixement avançat de les TIC.

• Es una forma d’assetjament indirecte, no té perquè haver-hi un contacte directe, ni tan sols conèixer l’identitat del assetjador.

• Pel motiu anterior, la sensació del assetjador es d’impotència.

• Trascendeix l’àmbit escolar, arribant fins i tot a l’àmbit familiar incidint encara més en el seguiment de falta de protecció e intrusió a la prvacitat del assetjador.

• És una forma d’assetjament més senzilla però també la més vil y despietada.

• Sovint s’utilitza com un segona via de bullying, reforçant l’assetjament.

Les dades d’aquest tipus de bullying són preocupants. Segons l’últim estudi de l’Ob­servatori Estatal de Convivència Escolar, ho sofreixen un 3,8% dels alumnes, que de­claren que han estat sovint o moltes vegades víctimes d’enregistraments o altres formes de pressió psíquica mitjançant mitjans tecnològics. A més i segons dades recents del Eurobarómetro (http://europa.eu/index_es.htm), el cyberbullying preocupa al 60% de les famílies europees i és sofert també pel professorat.

La forma de ciberbullying més usual és mitjançant el telèfon mòbil i després li segueix en incidència l’assetjament a través d’Internet i finalment el correu electrònic.

Els experts adverteixen que no és aconsellable l’ús de telèfons mòbils per menors de 13 anys. No obstant això, i segons l’Institut Nacional d’Estadística (http://www.ine.es/), el 64,7% dels nens i nenes espanyols entre 10 i 15 anys té mòbil. Es tracta d’un mitjà de comunicació que aporta tranquil·litat als pares i mares, no obstant això, cal saber que hi han estudis (http://www.protegeles.com) que asseguren que el 68% dels menors amb mòbil ha rebut fotografies en el seu telèfon personal, de les quals un 9% són imatges pornogràfices.

Segons les últimes dades revelades per Protegeix-los (http://www.protegeles.com/), amb moti­u de la celebració del Dia Internacional de la Internet Segura, el 52% de les víctimes del ciberassetjament té 13 i 14 anys, el 10% no ha complert els 10 anys, i el 60% són nenes.

L’agressor que utilitza aquest tipus d’assetjament digital respon a un perfil humà bastant concret. Les línies d’aquest perfil són les següents:

• Necessitat de manifestar la seua superioritat humiliant i sometent a l’assetjat. Reforç del seu ego.

• Mals resultats en l’aspecte acadèmic acompanyat de problemes de conducta a nivell familiar.

• Bon accés a les TIC i destresa en la seva utilització.

• Normalment pertanyen a grups intercomunicats mitjançant eines propor­cionadae per les TIC, com són els blogs, pàgines web personals, wikis, entre altres.

• Solen viure ‘connectats’ presentant una gran dependència de les TIC.

Però no podem generalitzar i dir que qualsevol menor que presenta aquest perfil és un ciberassetjador en potència. Hi ha un altre tipus de components personals que poden influir directament, com són els problemes d’autocontrol, relacions personals marcades sempre per la superioritat i la dominació, algun tipus de trastorn psicològic, proble­mes d’aprenentatge, comportament a l’aula i respecte als altres, entre altres.

Respecte a les modalitats de ciberbulling més utilitzades estan les següents:

• Correu electrònic: el assetjador envia missatges ofensius i amenaçadors, o fotogra­fies tant a l’assetjat com a altres companys o companyes per estendre la burla. En aquest cas es pot conèixer el compte de correu electrònic origen del missatge, però no es pot saber qui ho va manar.

• Telèfon mòbil: es manifesta amb contínues trucades perdudes a hores intempestives i/o enviament de missatges amb amenaces, insults, imatges, enregistraments de vídeo… En aquest cas es pot conèixer l’origen de la trucada.

• Internet: requereix un coneixement més complet de les TIC i per aquest motiu està menys estès. La creació i edició i publicació de pàgines web des de les quals es llancen els insults, o es pengen els vídeos humilliants, necessita disposar d’uns coneixements tècnics mes amplis. En aquest cas l’anonimat és gairebé complet, la qual cosa augmenta la sensació de desprotecció de l’assetjat.

COM PREVINDRE EL CIBERBULLYING?

Tant els assetjadors com els assetjats tenen un perfil personal molt característic.

A nivell familiar hi ha una sèrie d’accions preventives que es poden dur a terme, totes elles basades en el diàleg i la transmissió de valors bàsics de comportament i convivència. Destaquem:

1. Els pares i mares han d’estar informats dels diferents tipus d’assetjament escolar i de les característiques o peculiaritats de cadascun d’ells.

2. Han d’informar als seus fills i filles sobre les formes d’assetjament i les conseqüències que tenen sobre l’assetjat i el assetjador. No obviar aquestos temes per ser potencials fonts de conflicte. És millor parlar en família. Ells ho coneixen, no té sentit ocultar una realitat.

3. Han d’informar-los i prevenir-los dels problemes que poden generar les relacions establertes a través de la xarxa amb gent desconeguda, així com donar informació per­sonal que pugui després ser publicada.

4. Sobre la base de casos reals propers als fills i filles, si n’hi han, comentar a nivell familiar quins problemes impliquen i quines pautes de comportament serien mes correctes per a, bé evitar l’assetjament, o bé minimitzar els seus efectes.

5. Els pares i mares que són conscients que el seu fill o filla té un perfil candidat a ser assetjat, han de tenir una atenció especial i estar pendents davant qualsevol senyal d’alerta.

6. Sempre escoltar als fills i filles, orientan-los en tot allò que els preocupa. Tot això afavorirà el seu procés de maduració personal.

A nivell escolar també hi ha una tasca preventiva de l’assetjament molt important. El professor roman amb els menors durant molt temps, els coneix, sap el tipus de comportament que manifesta cadascun d’ells i com es relaciona amb els altres. Pot detec­tar incipients formes d’assetjament a l’aula i/o en les instal·lacions del centre, comunicar-ho als pares i mares i intentar posar solució abans que vagi més enllà. En aquest senti­t hi ha molta documentació que tracta aquest tema i marca una sèrie de pautes a nivell de centre educatiu. Recomanem la visita a la pàgina web http://edu.gva.es/orientados/ de la Conselleria d’Educació en la qual hi ha abundant informació sobre l’assetjament escolar. En l’apartat Enllaços d’interès hi han altres webs amb informació interessant. Però, en el cas del ciberbullying el problema transcendeix fora de l’aula i del centre i s’escapa del control i seguiment que pugui realitzar el professorat. Per aquest mateix moti­u és tan important informar i orientar als pares i mares, que són els que conviuen amb ell i van a captar més ràpidament possibles problemes d’assetjament digital.

Per descomptat la col·laboració centre-família ha d’estar sempre present. Normalment el ciberbullying és una ‘ampliació’ de l’assetjament en l’àmbit escolar i el treball conjunt va a ser decisiu tant a la prevenció com a la detecció i possibles vies de solució.

En l’actualitat existeixen programes de prevenció i/o teràpies per etapes i adaptats als nivells educatius. Labhuman4, per exemple, proposa com a prevenció una estratègia a força de jocs socials distribuïts i col·laboratius que el seu objectiu és aconseguir ‘l’immunitat protectora’, és a dir, fer que els nens siguin mes resistents a les dinàmiques d’assetjament.

I SI EL NOSTRE FILL O FILLA ÉS VÍCTIMA DEL CIBERBULLYING?

En aquest cas cal actuar i engegar tots els mecanismes necessaris per atallar-ho el més aviat possible i minimitzar els efectes sobre l’assetjat.

En concret caldria:

1. Primer: no perdre la calma i intentar organitzar les accions a dur a terme.

2. Intentar identificar a l’agressor. Aquesta acció requereix ajuda informàtica per detectar des de quin ordinador (adreça IP) s’estan llançant els atacs.

3. Si es tenen proves de la ciberassetjament, tals com a missatges o correus, guardar-les.

4. Informar al centre educatiu i intentar rebre suport i assessorament dels psicope­dagogues.

5. En funció de l’envergadura del ciberassetjament denunciar-ho a la policia.

6. Acudir a organitzacions especialitzades en temes d’assetjament escolar en general i de ciberbullying en particular.

7. Recolzar al fill o filla i fer-li saber que estan al seu costat, que ell és capaç de superar-ho i que el problema acabarà.

És important que els pares i mares tampoc se sentin sols en aquest procés i que treballin de forma col·laborativa tots els agents implicats.

Que es pot fer davan del ciberbullying? En funció del tipus d’assetjament:

• Si s’és pare o mare, abans de res no perdre la calma i analitzar la freqüència i gravetat de l’assetjament així com la forma com està afectant al fill o filla.

• Infondre confiança en el fill o filla. Molt probablement el seu estat anímic requereixi suport mes que reprimendes. Quan estigui controlada la situació serà el moment de parlar i fer serioses recomanacions als fills.

• Si les amenaces són serioses, és a dir, pot haver-hi perill de danys físics, és conve­nient avisar a la policia. Cal tenir en compte que en aquestes situacions l’agressor pot disposar de dades com el domicili o el centre escolar.

• Respecte als fills és important canviar el compte de correu electrònic i blo­quejar l’adreça origen de l’assetjament. No difondre la nova adreça.

• Notificar la ciberagresió al proveïdor del servei d’Internet. Subministrar totes les dades possibles.

• Notificar a l’operador de telefonia mòbil contractat que bloquegi les trucades entrants de determinats telèfons.

• A les xarxes socials o serveis de publicació de fotografies o imatges que no estan moderats, és més complicat controlar. Depèn de cada servei web si disposa d’algun tipus de control encaminat a aquest fi.